EDAT MITJANA
El naixement d’una llengua i d’una literatura catalana.
Catalunya forma part ded la corona Catalanoaragonesa. La cancelleria reial és l’encarregada de recullir totes les informacions(les trobem en diferents llengües, desprès especificades*).
El català neix desprès de la caiguda de l’imperi romà, que va imposar el llatí vulgar a tota la península., del grec, dels bàrbars, dels carolingis(que tornen a imposar el llatí perquè tot el poble parlés la mateixa llengua, encara que el poble parla en altres llegües vulgars, acceptades al S. XII).
Les homilies comencen a fer-se en llengua vulgar per permetre al poble entendre el que es deia.
Edat antiga
|
Edat mitjana
|
Edat moderna
|
Finals S. V
|
S. V -S. XV
|
S. XV - S.XVI
|
L’edat mitjana cal explicar les tres etapes de connotacions de barbàrie i foscor.
-Antiguitat tardana (S. V- S.VIII )
-Alta edat mitjana (S. VIII-S.XII)
-Baixa edat mitjana( S.XIII-S.XV)
Al segle XV neix la literatura catalana i és de la època on trobem les cròniques dels trobadors.
Característiques de la Baixa Edat Mitjana:
-Vida esconòmica la tobem als ciutadas
-L’escriptura té un paper fonamental en l’organització social.
-La cultura escolàstica i en part humanística difosa entre els cortesans i patriciat urbà marcat l’horitzó intel·lectual dels escriptors i el seus públic.
*Al 1412 succeeix el Compromís de Casp: es traspassa el casal de Barcelona.
La literatura és el conjunt de textos en vers i en prosa produïdes durant el S XII-S.XV a la llengua catalana del departament francès dels Pirineus Orientals, Catalunya, valència, Balears i Andorra.
Català i Catalunya o són dominacions amb sentit geogràfic ni polític perquè mai han estat un estat propi.
La cohesió de la corona d’Aragó no va ser mai monopolítica.
*Les llengües en les que hem trobat documents de la cancelleria reial só: el català, l’aragonès occità, el castellà, el sicilià, el sard, el toscà, l’hebreu i el llatí.
PENSAMENT DEL MÓN MEDIEVAL
El Cristianisme, Judaisme i Islamisme són les religions que anomenem llibre, perquè es base en els textos sagrats, atribuïts al dictat diví.
Pasant de l’edat antiga a la mitjana, el cristianisme va elaborar un ampli cos de doctrina que determiava totes les facetes de la vida humana. La gent de l’esglesia eren autoritat decisiva i fonamenten el pesament medieval, Sant Jeroni.
PENSAMENTS OPERATIUS A TOTS ELS NIVELLS
-Dirigir la vida cap a Déu
-Refugien el que és material i les passions sensuals
-És Déu qui dóna sentit a la vida
-El bé i el paradís són les uniques nocions plenes de cotingut
-La vida sobre la terra és un trànsit dolorós
-La mort obre les portes de la beatitud o de la pena eterna
-Cal renunciar als plaers de la carn
- Aspirar i volers: escepticisme, mortificació, penitència, sacrifici i oració
QUÈ ÉS L’HOME:
És una criatura entre les besties i els àngels. Déu havia creat amb una dimensió corpòria però amb una altra eterna: l’anima com a substància espiritual que ha d’usar per governar-lo des de la raó.
Com és semblant a Déu, l’home posseeix la llibertat de decisió a lliure albir que el capacita per aconseguir la solució eterna si defuig els vicis i segueix el camí de les virtuts.
LA LITERATURA
Els precedents de la literatura catalana arrenques les estructures socials i polítiques que es van formar amb els comptats catalans. Borrell II abandona l’obediència a França.
ORGANITZACIÓ SOCIAL
A partir del S. XII va tenir lloc el conjunt de fenòmens socials i jurídics que van determinar l’organització administrativa i la jurídica que van determinar l’organització administrativa i la ideològica política del territori català feudal del S. XV ( Feudalització).
A la baixa edat mitja les ciutats prenen protagonisme i el poder reial ja és prou fort i no necessita l’ajut d’aquesta noblesa.
Monestirs: nuclis propis de poder
IMPLICACIÓ DEL FEUDALISME
-Submissió de la pagesia
-Sistema rígid de fidelitats ordenades jeràrquicament.
-Reglament d’enllaços entre parentiu. -Construcció de la imatge pública dels llinatges més poderosos.
La consolidació de la unitat política de Catalunya comença amb Ramon Berenguer III, que es casa amb Dolça de Provença. Comptat de Barcelona(comptat de Besalú i de Cerdanya) d’on sorgeix la literatura trobadoresca.
TEMES LITERARIS JOGLARS
LITERATURA MODERNA
El Renaixemet (S. XV - XVI)
- El renaixemet és un moviment que neix de l’humanisme.
- Vol contraposar-se a l’edat mitjana, tornant als clàssics grecoromans, fent crítica literària.
- Redefineix a la persona respecte de la natura.
- La llibertat i l’educació guayem molta importància.
- Es desinstaura el feudalisme i comença a nèixer el capitalisme.
- Trobem monarquies autoritàries.
- Es vol manifestar la perfecció i la proporcionalitat.
- El català entra en decadència.
- Es busca crear ciutadans exemplars amb diferents elements:
- Imprenta (1450)
- Nous mons, nous aliments, nous minerals...
- Cristòfor Despuig (Los col·loquis de la ciutat de Tortosa) agafa l’esil de diàleg de Plató.
- Neix una nova manera de fer poesia(el sonet), els experts en aquest camp van ser Pere Serafí i Joan Timoneda.
- Com a màxim exponent de teatretrobem a Joan Ferradís.
El Barroc (S.XVII)
Característiques:
- Crisi de la confiada admiració pels antics i de l’optimisme racionalista.
- Irrupció del vitalisme (es prefereix la força a a bellesa)
- Adquireixen molta importància les filosofies següents: Tempusfuigit, Carpediem i Teatrusmudi.
- S’exploten els recursos de la retòrica de la sintàxi, de la verisificació.
- S’utilitzen sense mesura tots els recursos de l’at sense importar arribar a un punt d’artificialitat.
L’art al Barroc:
- Es conrea una estètica basada en l’excés i l’engany als sentits.
- Joc constant entre la realitat i l’aparença, bellesa i lletjor, veritat i mentida…
- Exageració que arriba a la manca d’harmonia i el desequilibri.
- Recerca constat de l’efecte sorprenent.
- Desengany i pessimisme.
- L’art esdevé una aròdia de la realitat, un plagi.
Temes pròpis de l’art i la literatura:
- La variabilitat de la fortuna
- Teatrusmundi, Carpediem, Tempusfugit
- La vida com un somni
- La mort
- La fugacitat de la vida
Recursos:
- Artificitat i contrast de conceptes
- Clarobscur
- Jocs visuals
- Deformació de la realitat, paròdia
- Sàtira corrosiva
- Figures retòrique: hipèrbaton, anàfora, personificació, metàfora…
- Amor més enllà de la mort
Dos autors catalans destacts:
- Francesc fontanella
- Fracesc Vicent Garcia
El Neoclacissisme o Segle de les llums (S. XVIII)
- A Espanya segueix existint La Santa Inquisició
- Els il·lustrats aporten nous pricipis:
- El poder resideix en el poble
- Participació del poble en els afers polítics
- Separació dels poders: legislatiu, executiu i judicial
-Reconeixement dels drets i llibertats dels ciutadans
- Es veuen canvis en l’àmbit econòmic: liberalisme econòmic, les bases del qual són:
- Lliure iniciativa
- Recerca del màxim benefici
- Exencia de control des de la política fins a l’economia
- Confianá en el mercat per a regular
- Es produeix la revolució industrial
- És l’inici del capitalisme
En l’art:
- Homes i dones qüestionen tots els saber sota la RAÓ.
- Neix el saber encicloèdic.
- Revalorització del món clàssic.
- Apareixen gramàtiques, biblioteques, diccionaris...
Autors catalans:
-Rafael d’Amar( EL BARÓ DE MALDÀ): Obra principal: Calaix de sastre (primer periodisme local).
-Joan RamísRomanticisme
- Apareix a Alemanya i Gran Bretanya a finals del segle XVIII i es manifesta fins als primers decenis del segle XIX.
- Sota els efectes socioeconòmics i polítics del liberalisme i la revolució industrial.
- Totes les clases socias tenen opció a arribar a la literatura.
- La cultura deixa de ser patrimoni dels privilegiats.
- La premsa pren protagoisme en la vida quotidiana de tothom.
- Prenen embranzida els grups editorials.
- L'escriptor gracies a les editorials passa a ser un profesional.
- Shelli, Lort Byron, Goete, Gustabo Adolfo Becher
- Frankenstein, Rayo de luna, El monte de las ánimas...
- Delacroix
La llibertat guiant al poble
Inspirada en la revolució de 1830 s'acava definitivament amb l'absolutime, i es substitueix per una monarquia liberal.
Què suposa?
- El valor més defensat és el de la llibertat(col·lectiva, individual i dels pobles).
- Reacció contra els principis clàssics del neoclassicisme.
- Es questioe conceptes com la raó, la lògica, l'ordre, el caos...
- S'exalta la subjectivitat, el domini dels sentiments, tot allò que és institiu.
- Es busca definir el jo i es busquen elements col·lectius que uneixen:
- un passat comú
- Una llengua
Temes
- La recerca de moviments d'identitat nacional
- Natura:idealitzada, reflecteix l'estat d'ànim de l'artista.
- L'edat mitjana: castells, narracions que succeixen en aquesta época.
- Personatges extrays i fastàstics: Frakestein, Dr Jekill, Rayo de cuna...
- La mort, espectres: El montes de las ánimas.
- Protagonistes marginas, apartats de la societat: Robin Hood.
Característiques:
- El jo: el més important és el mó interior, la subjectivitat, el món sensitiu i intuïtiu.
- La norma i l'ordre allunya de la capacitat expressiva de l'éser humà que permet entendre millor la realitat.
- Nostalgia de pasat: la cavalleria medieval havia proporcionat molts heoïs
- La natura és el refugi per a les ànimes sensibles i es mimetitza amb el seu estat.
- El patiment del poble: sensibilitazació envers el patimet que es considera injust.
- Desvetllament de la identitat nacional: conciencia nacional, la llengua esdevé un símbol.
