TEXT ARGUMENTATIU
Argumentar és exposar de manera lògica i ordenada, amb la finalitat de convèncer al receptor. Exercici del discurs i dialèctic del qual l’argument tracta d’influir en el pensament de l'interlocutor.
Exemples: discursos polítics, els assaigs, els sermons…
La seva estructura:
1- L’exposició: es presenta la tesi, la idea que es vol demostrar.
2- La demostració: es presenten els arguments que confirmen la tesi, serveix per convèncer a l'interlocutor.
3- La conclusió: recull i enuncia de manera sintètica i clara la tesi de l’autor i ofereix nous temes per tractar en un futur.
Característiques de la tesi:
-La presentació de la tesi ha de procurar atreure l’interès del receptor utilitzant formes diverses:
-Utilització de la ironia.
-Contar un relat.
-Utilitzar a recepció, la insistència i el bombardeig d’arguments.
-Posar de manifest divers valors.
-Argument d’autoritat.
-Qüestions retòriques.
TEXT ARGUMENTATIU TEXT EXPOSITIU
-Sempre refutable - Sempre irrefutable
- Opinable -No és ideològic.
-Ideològic -Objectiu
-Arguments fonamentats amb ideologies
-Subjectiu
-Finalitat de convèncer o fer fer.
TEXT EXPOSITIU
Té la funció d’exposar un tema amb creences i precises
Supraestructura:
-Presentació del tema: de què parlo
-Desenvolupament: exposar informació de forma lògica i ordenada
-Cloenda: Resum de les idees principals exposades.
Característiques lingüístiques:
-Claredat i precisió
-L’objectivitat en l’explicació: Oracions en tercera persona
-Abunden oracions subordinades de relatiu i aposicions, ja que permeten aportar informació secundària.
-El temps verbal característic és el present d’indicatiu.
-La selecció de substantius i verbs que tenen en compte els criteris de claredat i precisió per crear ambigüitats.
-Els adjectius són neutres, aporten matisos específics i precisions.
-La cohesió lèxica queda garantida per la repetició de paraules, la utilització d'hiperònims i hipònims i mots de la mateixa família.
-Els connectors tenen un paper important, sobretot els que estableixen relacions lògiques i els que concreten o matisen.
L’ordre:
-Ordre lògic: cada paràgraf ha d’estar bé estructurat i al seu lloc.
-Puntuació: ús de punts, punts i comes i comes.
-Enllaços: entre frases o connectors.
-Sintaxi clara i ordenada
-Lèxic precís
TEXT INSTRUCTIU
Un text instructiu és un manual d’ús de qualsevol cosa, muntar un moble, utilitzar un aparell, una recepta, etc.
L’estructura del text és:
-Ordenació lògica de la informació
-Informació objectiva i precisa
-Marques topogràfiques (punts, guionets, negreta, colors) que ajuden a destacar la informació rellevant.
-Sovint s’hi inclouen imatges, gràfics, dibuixos…
Característiques:
-Modalitat oracional: exhortativa, negativa i condicional.
-Modalitat verbal: El mode imperatiu és el més utilitzat, la passiva reflexa en 3a persona i la perífrasi d’obligació.
Lèxic:
-Ús de tecnicismes i lèxic especialitzat.
Estil:
-Frases curtes i directes
-Registre estàndard
-Abundància ordinals i cardinals.
TEXT PREDICATIU
El text predicatiu és el text que té la funció de predir i anunciar allò que passarà. Ex: anàlisi econòmica, horòscop…
Característiques:
-En aquest tipus de text hi predomina el futur, tan simple com compost acompanyat d’altres expressions.
-Expressions de condició
-Expressions de possibilitats (+present subjuntiu) (+futur)
-Expressions de probabilitat (deure (futur)+ infinitiu)
-El lèxic es caracteritzen en la seva concreció i precisió
-La sintaxi és plena de frases simples.
-Els correctors que indica ordre, tenen un fort paper cohesionador.
TEXT DESCRIPTIU
Té com a funció descriure i explicar un ésser animat, espai, persona…
Es pot descriure qualsevol realitat, concreta o abstracta.
Descripció objectiva: descrit sense manifestar la repercussió del descriptor. Utilitza un llenguatge donatiu.
Descripció subjectiva: l’objecte es descriu amb sentiments, emocions, etc. Que desperten en el descriptor. Llenguatge cognitiu.
Estructura
S’aproxima l’argumentació, és una sèrie de frases organitzades amb una finalitat concreta.
Característiques lingüístiques:
-Oracions simples i enunciatives
-Predomina el present d’indicatiu i l’imperfet d’indicatiu.
Abunden els verbs copulatius i de pertinença.
El lèxic principal que el constitueixen són: noms, adjectius, qualificatius i SP.
Anem a diferenciar els textos.
Anem a diferenciar els textos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario